Com diu la dita, que una imatge val més que mil paraules, la
A centre Amèrica, a cada habitant de cada país tenen un sobrenom. Per exemple, als de Guatemala s'autoanomenen 'Chapines' però no sé perquè, als de Costa Rica 'Ticos', diuen perquè parlen com els Navarresos: mesica, sillica, pequeñico, etc. A els de Nicaraguara ‘Nica’, per motius obvis i als de El Salvador, ‘Cheros’ paraula que desconec o ‘Guanacos’, que significa que són molt xafarders (slang centre americà). Els de Hondures no podien ser menys i s’autoanomenen ‘Catrachos’, una paraula amb un significat que ni tan sols ells coneixen però que n’estan orgullosos. I l’escriuen de diferent manera KATRACHOS, K-TRACHOS, etc.
Ja fa dos mesos que sóc a Hondures i hi ha moltes coses que criden l'atenció. Una de les que més és veure com en una farmàcia, a part de vendre medicaments, cosa d'esperar en un comerç d'aquest tipus, també hi ha... TABAC! Increïble! En una farmàcia! L’avantatge és que pots comprar el tabac i els xiclets de nicotina d’un sol cop. I què dir dels vehicles? El 90 % no passarien l’itv ni de miracle.
Tinc dos companys de feina, amb els que més em relaciono, un és en Víctor, mexicà i l’altre en Ronald, peruà. Entre els tres hem trobat un terme a la il·lògica d’aquí, la “lògica catraxa”, on en l’aparcament de l’empresa, il·luminat de manera, per dir-ho finament, millorable, allà on hi ha un forat al terra per a que passin unes canonades i que haurien d’estar, com a mínim visibles i senyalitzades, ni una ni l’altre i és l’única zona on no hi ha cap llum. Lògica catraxa. Tabac a una farmàcia? Lògica catraxa. I així podríem trobar mil exemples de lògica catraxa.
Hondures és el país d’on surt el terme “República Bananera”. La costa nord del país, el carib Hondureny, la producció del plàtan és el principal recurs, encara que l’United Fruit Company dels Estats Units té la seu a Hondures i us podeu imaginar cap a on van els beneficis d’aquesta fruita. Gràcies a això Hondures va poder construir una xarxa ferroviària que avui dia està en desús i que encara la paguen com a deute extern. Un fet, que per nosaltres és una mica irreal és saber que aquí hi han passat una sèrie de fets que semblen de d’expedients X: un tren que xoca amb un vaixell. Sí, encara que sembla mentida això ha passat aquí. Va passar a la costa, un tren carregat de plàtans tenia el final de via al moll però es va passar de frenada i va xocar amb un vaixell que estava amarrat. Pel que sembla allò va ser el final de la xarxa de tren del país.
Un altre fenomen és el xoc d’un avió amb un autobús. Com? Això va passar a Tegucigalpa, on vivim i la capital del país. L’aeroport de Toncontín, que és com es diu, està al centre de la ciutat i la ciutat envoltada de muntanyes fa que els avions que aterren hagin de fer maniobres gairebé mil·limètriques per aterrar. Això fa que passin fregant una autopista amb una certa alçada just quan obren el tren d’aterratge. Solució catraxa: posar un semàfor a l’autopista. Quan hagi de passar un avió, no circula cap vehicle. A grans mals, grans remeis.
http://www.letralia.com/62/le06-062.htm
La
Una abraçada.
3 comentarios:
Buenisimas las fotos, pero despues de tres años viviendo en Barcelona todavia me cuesta un poco el catalan. ¿Esos polvos de colores son droga?
Hola! seguiremos a la espera de sus comentarios.
Hoy me he encontrado este artículo de Honduras que esta muy bueno
http://espanol.pfinance.yahoo.com/motor_de_cambio/94/lecciones-aprendidas-en-tegucigalpa-honduras
Como todo sitio siempre hay cosas buenas y malas.
Un abrazo
Jejeje No es Droga Martín, es acerrín, y justo esa foto es de Guatemala. Es polvo de madera teñido. Se usa para hacer Belenes en Navidad y para Semana Santa se hacen alfombras en las calles con este mismo material para que pasen las proseciones.
Bueno pues intentaré poner la versión en castellano. Un abrazo!
Titi, si que esta interesante este artículo que nos has enviado. Aunque discrepo en ciertas cosas con el artículo la visión del señor Joachim de Posada, ya ves si cita esta fuente CIA 2006 World Fact book, en referencia con lo de Venezuela... sinceramente no se que pensar. Bueno ya les contaremos más de nuestra experiencia aquí.
Besos!
Publicar un comentario